Apagar el llum et fa veure-ho tot més clar.
Sé que fa temps que ja no escric per aquí, però avui vull tornar a explicar-vos algo.
Han passat tantes coses des de que vaig entrar a la cova... A fora molt soroll i molta llum. Dins, el salat silenci d'una nit llarga i tranquila. A fora ha plogut molt. A dins poc més que alguna gota al sentir la humil humitat de sentir-se sol a dins la cova.
[Fil]
Vaig decidir fer-me de nit poc abans d'aprendre la paraula 'covid'. 'Marxar', 'parar', 'deixar', eren els verbs que em parlaven aquella tardor. Dins meu moltes veus i poc consens... Al final vaig decidir entrar dins, fugint dels focus. Vaig dir 'deixo la música' i, quina sorpresa, no vaig aconseguir-ho. Dins la cova hi ressonaven tots els meus pensaments, totes les meves veus. La música no estava a fora, on els focus, on les xarxes. La portava a sobre.
La setmana qe ve tornaré a sortir de la cova. M'he fet una motxilla per portar-ho tot a sobre i no necessitar gaire més que el que porto a sobre. Vull el Sol i vull la gent. Vull tornar a vibrar-ho amb tu i amb la Terra.
Adala, Novembre 2021
Vaig acomodar la cova i vaig quedar-me escoltant el rebot sonor de les seves parets. Allà dins s'amplificava qualsevol petit soroll. Podia sentir-me a mi rebotant per les parets. Uau. Juguem-ho. Vaig trucar el Quim i l'Otger, els de sempre, i d'aquell joc n'hem fet un ritual i munt de cançons.